Els espais verds urbans són una bona eina per fer front a l’escassetat de l’aigua, a la pèrdua de biodiversitat i als problemes de salut mental. Tots, problemes derivats de les pressions urbanes i el canvi climàtic. Malgrat això, hi ha poca informació sobre com optimitzar els espais verds urbans.

Amb el Projecte Biowater, que s’inicià al gener de 2025 i té una durada de 15 mesos, s’aborda aquest repte de manera transversal i amb una metodologia innovadora. S’enfocarà tant en la biodiversitat com en la psicologia de les persones, implicant a la ciutadania en la presa de decisions.

Qui participa en aquest projecte?

El projecte, liderat per l’Albert Bach de l’ISGlobal es du a terme entre 2025 i 2026 i està subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona. També compta amb la supervisió de la Mariona Ferrandiz (Replantegem i CREAF) i la Matilda van den Bosch (ISGlobal). 

L’equip de recerca està format pels següents investigadors: Albert Bach (ISGlobal), Elsa Carbonell (ISGlobal i Replantegem), Tahia Devisscher (Universitat de la Columbia Britànica), Uri Serra (Replantegem), Laura Mayer (Universitat de Barcelona) i Rubén Olmo (Universitat Autònoma de Barcelona) i dos estudiants en pràctiques (Mariona Lozano i Jack Malin).

Quina és la metodologia d’aquest projecte?

S’han caracteritzat 10 espais verds de Barcelona que presenten una àmplia diversitat de configuracions de la vegetació. Se n’avalua la seva biodiversitat, la disponibilitat d’aigua en el sol i la seva capacitat de proporcionar benestar mental. Per fer-ho, es compta tant amb l’ajuda de professionals com amb la de la ciutadania. 

Els 10 espais verds s’han classificat en 5 categories diferents en funció dels estrats que hi ha presents en cada parc i que són: herbacis, arbustius, arboris i mixtes (forestals o enjardinats). A cada una d’aquestes categories hi ha dos espais verds dels 10 seleccionats.

Els espais verds es troben a més de 2 km de Collserola i a més 500 metres de distància d’un altre gran parc. D’aquesta, manera s’intenta evitar les influències externes que puguin crear biaixos en els resultats. 

Totes les mesures que es recullen durant aquest projecte es fan en tres zones diferents de cada espai verd. Aquestes zones corresponen a parcel·les de 10×10 metres prèviament delimitades.

Pel que fa a la informació, en tots ells es du a terme una caracterització de la vegetació on es té en compte les diferències entre els diferents estrats, la cobertura vegetal i les espècies que configuren la zona, entre altres. També es recullen dades de la mortalitat dels arbres i la degradació en la vegetació. 

Addicionalment, amb l’objectiu de poder determinar la disponibilitat d’aigua en el sòl es prenen mesures de la humitat i temperatura a 0, 20 i 40 cm de la superfície. Aquestes mesures es recullen en tres moments diferents en funció del temps que ha passat des de l’última vegada que s’ha irrigat la zona d’estudi (menys de 24 hores, entre 24-48 hores i entre 48-72 hores).

Sensors d’humitat i temperatura utilitzats durant els mostrejos del sòl.

A més, aquest projecte usa eines d’avaluació transversals. Es diferencia d’altres projectes perquè tenen compte la psicologia del ciutadà i usa la col·laboració de la comunitat. Vol donar directrius, segons els resultats que obtindrà, per fer la ciutat més resilient.

Aquí us deixem un petit vídeo de què hem fet durant l’estiu del 2025!

Quins objectius volem aconseguir?

Aquest projecte té els següents objectius principals: 

• Avaluar quina és la relació del contingut d’aigua en el sol i les característiques de la vegetació. 
• Avaluar com les característiques de la vegetació afecten la biodiversitat urbana i el benestar mental i percepció de la ciutadania.
• Oferir directrius per optimitzar els espais verds urbans a l’hora de millorar la biodiversitat, contingut d’aigua en el sol i benestar mental.

Si vols desenvolupar un projecte per avaluar la capacitat de restauració mental dels espais verds pots contactar amb nosaltres i t’ajudarem.

Text escrit per Mariona Ferrandiz