Climática és un mitjà espanyol especialitzat a informar i formar sobre la crisi climàtica i de biodiversitat, les seves causes i les seves conseqüències. Cada any organitza la Uni Climática, una formació virtual especialitzada sobre clima i biodiversitat. El 2025, la seva sisena edició, “De lo cotidiano a lo sistémico: soluciones para un mundo mejor”, es va centrar en mesures per a mitigar el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i va comptar amb la participació de la Mariona Ferrandiz, biòloga i co-fundadora de Replantegem. La seva ponència va ser titulada “Crisis climática y pérdida de biodiversidad: ¿qué se puede hacer desde las ciudades?” i a continuació trobaràs un resum dels seus continguts.

Títol de la 6a edició de la Uni Climática.

La crisi de la biodiversitat i el paper de les ciutats

Actualment, la població mundial segueix una tendència d’increment pronunciat, especialment a les ciutats. Cada cop, doncs, es necessita més espai per urbanitzar i més recursos per suplir les necessitats de la ciutadania, provocant un augment en l’explotació dels hàbitats naturals. Tot això està provocant una pèrdua de biodiversitat important i, en alguns casos, l’extinció d’espècies. El que molta gent no considera, però, és que les ciutats també tenen una biodiversitat pròpia.

Les ciutats acullen a una varietat de fauna i flora considerable. No obstant això, té certes característiques que la diferencien de la biodiversitat d’altres entorns més naturals com els boscos o les muntanyes. D’una banda, es troba confinada per la matriu urbana i és molt més accessible a la ciutadania. A més, és particular en la seva conformació perquè les espècies han d’estar adaptades a les condicions urbanes, per la qual cosa és com si passessin una mena de filtre per establir-s’hi. D’altra banda, la influència humana hi juga un paper molt rellevant, ja que sovint decideix les espècies que podem trobar, sigui de manera conscient o accidental. Les espècies vegetals (arbres, arbustos i herbes) sovint s’escullen per la seva funció decorativa, ignorant si són autòctones (es troben dins de la seva distribució natural) o no. Amb els animals, el que sovint ocorre és que espècies domèstiques o plagues exòtiques (es troben fora de la seva distribució natural per l’acció humana) arriben a les ciutats, s’alliberen o s’escapen i s’integren a l’ecosistema urbà; també hi ha espècies silvestres que simplement troben a la ciutat un indret adequat on instal·lar-s’hi.

Fixem-nos en el cas de Barcelona, una metròpoli de gairebé 2 milions d’habitants. A la ciutat hi ha plantats 253.000 arbres de 150 espècies, però un 22% d’aquestes no són autòctones. Pel que fa a les aus, hi ha enregistrades 75 espècies autòctones (55 d’elles protegides) i també hi trobem diverses espècies exòtiques com les cotorres. I, finalment, parlant de papallones, a la ciutat podem trobar 36 espècies diferents, un 20% de les totals de Catalunya. A primera vista, doncs, podria semblar que l’enrenou, el fum dels cotxes i l’abundància de gent són incompatibles amb la natura, però algunes espècies s’han adaptat i ja són les nostres veïnes.

Com podem cuidar la biodiversitat urbana?

La biodiversitat urbana existeix, en gran part, gràcies a les petites esquitxades de verd que trobem dins de la xarxa de carrers i edificis de les ciutats. Aquestes places, parcs, cobertes verdes, horts urbans o solars buits, gestionats adequadament, actuen com a refugi per a plantes i animals. A més, el contacte de les persones amb aquest entorn natural que es genera també té nombrosos beneficis per a la salut física i mental.

Per això calen zones verdes urbanes de qualitat, amb paviment permeable, diversitat vegetal, disponibilitat d’aigua i, sobretot, tranquil·litat i confort. Actualment, moltes ciutats estan remodelant els carrers i els parcs per complir aquests requisits. Les persones podem ajudar animant a les institucions a tirar endavant aquesta mena de projectes i participant i donant suport sempre que sigui possible. Tant la nostra salut com la del planeta estan en joc, per la qual cosa tothom s’ha d’implicar. I l’espai o el pressupost han de deixar de ser una excusa per l’administració, ja que fins i tot plantant flors als escocells dels arbres es pot generar un petit hàbitat que acollirà i alimentarà a una enorme varietat d’animals. 

Superilla de Sant Antoni a Barcelona, un exemple de transformació verda dels carrers.

Un concepte clau per aquesta transformació verda a les ciutats és el de solucions basades en natura. Es tracta d’accions per gestionar de manera sostenible ecosistemes tant naturals com modificats, de manera que s’abordin els reptes socials, econòmics i ambientals de forma efectiva i adaptativa. Amb això s’aconsegueix proporcionar alhora benestar humà, serveis ecosistèmics, resiliència i beneficis per a la biodiversitat. 

Finalment, també és molt important aconseguir que els entorns escolars i els centres educatius siguin espais on apropar la natura als infants. Mitjançant educació ambiental adaptada a la infància es pot aconseguir que els nens i les nenes aprenguin des de petits per què és tan important el verd urbà i el contacte amb la natura i la biodiversitat.

Replantegem l’entorn urbà

A Replantegem treballem en diversos projectes de transformació de les ciutats, les escoles i altres espais urbans que necessiten més verd. Per fer-ho, tenim sempre en compte tant a les persones com a la natura, ja que els espais de les ciutats han de tenir tant una funció social com climàtica. Social perquè han de facilitar que la gent faci vida al carrer i pugui viure en comunitat, i climàtica perquè han d’ajudar a reduir la calor en els mesos d’estiu i donar refugi a la biodiversitat urbana.

Segueix-nos a les nostres xarxes socials i consulta les entrades del blog si vols seguir aprenent i descobrint els projectes en què participem!

Text escrit per Mariona Ferrandiz i Pol Cirera