L’adaptació de les ciutats al canvi climàtic i la millora de la qualitat de l’espai públic requereixen eines que permetin analitzar els espais urbans de manera sistemàtica i comparable. Amb aquest objectiu, hem desenvolupat una metodologia pròpia d’avaluació basada en indicadors ambientals i socials que permet diagnosticar l’estat dels espais urbans i identificar el seu potencial per funcionar com a espais de confort bioclimàtic.

Aquesta metodologia combina treball de camp, anàlisi territorial i un sistema de valoració estructurat que integra diferents dimensions de l’espai públic. Els resultats s’integren finalment en un índex que permet comparar espais i orientar estratègies de millora.

Si vols més informació sobre l’aplicació d’aquest mètode, la trobaràs en l’entrada al blog del projecte realitzat a Calella o bé consultant el document on expliquem en detall aquest servei al final d’aquesta entrada.

Parc de Glòries (Barcelona), un dels exemples d’espai verd urbà del futur.

Un sistema d’indicadors per analitzar l’espai públic

La metodologia es basa en un conjunt d’indicadors que permeten analitzar els espais públics des d’una perspectiva integral. Aquests indicadors s’organitzen en tres grans àmbits d’anàlisi: biodiversitat, confort bioclimàtic i qualitat social.

Cada indicador s’avalua a partir de treball de camp i s’assigna un valor segons diferents rangs de qualitat. Aquesta estructura permet obtenir una diagnosi clara de les fortaleses i mancances de cada espai. Alhora, és flexible i permet l’addició o supressió d’indicadors per tal d’adaptar-se perfectament al projecte.

Indicadors de biodiversitat

El primer bloc d’indicadors analitza la qualitat ecològica de l’espai i la seva capacitat de contribuir a la biodiversitat urbana. Aquest àmbit és especialment rellevant en contextos urbans densos, on els espais verds poden actuar com a petits refugis ecològics.

Els indicadors analitzats són:

• Cobertura de vegetació, que mesura la proporció de l’espai ocupada per vegetació.
• Estratificació de la vegetació, que analitza la presència de diferents estrats vegetals (arbres, arbusts i vegetació herbàcia). Una major diversitat d’estrats acostuma a generar ecosistemes més complexos i resilients.
• Diversitat d’arbrat, que valora la varietat d’espècies d’arbres presents a l’espai. Una major diversitat redueix la vulnerabilitat davant plagues o malalties.
• Presència de plantes amb flor des de la primavera fins a la tardor, un factor important per mantenir poblacions de pol·linitzadors.
• Naturalitat de l’espai, que indica fins a quin punt la vegetació i l’estructura de l’espai s’aproximen a processos ecològics més naturals.
• Presència d’elements d’hàbitat, com refugis per a fauna, hotels d’insectes o altres estructures que afavoreixin la biodiversitat.
• Connectivitat ecològica, que avalua la relació de l’espai amb altres zones verdes o corredors ecològics del territori.

Aquests indicadors permeten valorar fins a quin punt un espai pot formar part de la infraestructura verda urbana i contribuir al manteniment dels ecosistemes dins la ciutat.

Indicadors de confort bioclimàtic

El segon bloc analitza la capacitat de l’espai per generar condicions climàtiques més agradables, especialment durant episodis de calor. Aquesta dimensió és clau per determinar si un espai pot funcionar com a refugi davant l’augment de temperatures associat al canvi climàtic.

Els indicadors inclosos són:

• Cobertura arbòria, que mesura la presència d’arbres i la seva capacitat de generar ombra. L’arbrat és un dels elements més importants per reduir la temperatura en espais urbans.
• Ombratge, que analitza el percentatge de superfície protegida del sol.
• Cobertura arbustiva, que contribueix a la regulació del microclima i a la diversitat vegetal.
• Cobertura herbàcia, que influeix en l’evapotranspiració i en la reducció de la temperatura del sòl.
• Superfície permeable, que indica la capacitat del sòl per infiltrar aigua i evitar l’acumulació de calor.
• Superfícies fosques o acumuladores de calor, que analitza la presència de materials com asfalt o paviments que retenen temperatura.
• Presència d’aigua, com fonts o altres elements que poden contribuir a refrescar l’ambient.

Aquest conjunt d’indicadors permet entendre com interactuen vegetació, materials i aigua per generar microclimes urbans més confortables.

Zona del parc de Can Batlló (Barcelona), que exemplifica com es poden incorporar criteris de biodiversitat i confort bioclimàtic als parcs (diferents estrats de vegetació, presència d’aigua, superfície permeable…).

Indicadors de qualitat social

La qualitat d’un espai públic no depèn només de les seves característiques ambientals. També és fonamental que sigui un espai accessible, utilitzat i inclusiu.

Per aquest motiu, la metodologia incorpora indicadors que analitzen la dimensió social de l’espai:

• Espais d’estada i calma, destinats al descans, la lectura o la conversa.
• Espais dinàmics, que permeten activitats més actives com el joc o l’exercici.
• Espais de pas i connexió, que faciliten la mobilitat i la relació amb altres espais urbans.
• Vitalitat, vinculada a la presència d’activitat o elements que atrauen persones.
• Inclusió, que valora fins a quin punt l’espai és accessible i utilitzable per diferents col·lectius.
• Accés a l’espai, que analitza la facilitat d’arribada i la seva integració dins la xarxa urbana.
• Condicions d’ús de l’espai, que avalua si l’espai és utilitzat activament per la ciutadania.

Aquests indicadors permeten entendre si l’espai pot actuar com a lloc de trobada i convivència, aspecte essencial perquè els refugis climàtics siguin realment útils per a la població.

Carrer de Barcelona amb bancs i taules, acompanyats per arbres, que permeten la vida comunitària de la ciutadania.

El sistema de valoració i ponderacions

Cada indicador s’avalua mitjançant un sistema de puntuació per rangs, que habitualment assigna valors entre 0 i 3 segons el grau de qualitat o presència de l’element analitzat. Per exemple:

• 0 indica absència o situació molt deficient
• 1 indica presència baixa o qualitat limitada
• 2 indica una situació intermèdia
• 3 indica una condició òptima

No tots els indicadors tenen el mateix pes en el funcionament de l’espai. Per aquest motiu, el sistema incorpora ponderacions específiques que reflecteixen la seva importància relativa. Els indicadors més determinants per al confort climàtic (com la cobertura arbòria o la presència de superfícies acumuladores de calor) tenen un pes més elevat en el càlcul final, mentre que altres indicadors amb una influència menor tenen ponderacions més reduïdes.

Aquest sistema de ponderació permet obtenir una avaluació més realista del comportament dels espais, evitant que factors secundaris distorsionin el resultat global. A més, aquestes ponderacions es poden modificar per adaptar-se al projecte concret que es treballa, sempre que entre elles sumin 1 en l’apartat de verd (biodiversitat i confort climàtic) i 1 en l’apartat de funció social.

L’índex de confort bioclimàtic

Un cop valorats i ponderats tots els indicadors, els resultats s’integren en l’Índex de Confort Bioclimàtic, que sintetitza la informació i permet comparar espais de manera clara. Sorgeix dividint la nota de verd i la nota social entre 2 i sumant els resultats (així cadascuna aporta el 50% del valor).

Aquest índex combina les diferents dimensions analitzades i genera un valor final que permet identificar:

• espais que ja ofereixen bones condicions de confort
• espais amb potencial de millora
• espais que requereixen intervencions prioritàries

Aquesta eina és especialment útil per planificar xarxes d’espais de confort bioclimàtic a escala municipal, assegurant que tota la població tingui accés a espais públics més frescos, verds i habitables.

Avaluació dels espais públics de Calella en funció del seu Índex de Confort Bioclimàtic i amb la seva àrea de proximitat per assegurar una distribució justa per tota la població.

Innovació metodològica aplicada a cada projecte

El desenvolupament d’aquesta metodologia forma part de la nostra manera de treballar: crear i adaptar eines pròpies d’anàlisi per donar resposta a cada projecte. A Replantegem entenem la recerca aplicada com un procés continu d’innovació, en què les metodologies es desenvolupen, s’ajusten i evolucionen en funció del context i dels objectius de cada intervenció.

Tot i que aquesta metodologia s’ha aplicat principalment a l’avaluació d’espais públics i a la planificació de xarxes d’espais de confort bioclimàtic, el mateix enfocament també es pot adaptar a altres àmbits d’intervenció, com la transformació d’espais exteriors d’empreses o de centres educatius. En aquests casos, l’anàlisi mitjançant indicadors permet identificar oportunitats per renaturalitzar patis, zones d’accés o espais d’estada, millorant tant el confort ambiental com el benestar de les persones que s’hi relacionen.

A continuació, trobaràs la plantilla d’avaluació i l’explicació dels diferents indicadors disponibles per a descarregar. Si fas servir aquesta metodologia per la teva recerca o altres aplicacions, no oblidis citar a Replantegem com a autors. Si, en canvi, t’interessaria contractar aquest servei, adjuntem la guia on queda més detallat. Només cal que ens contactis i t’ajudarem.

Text escrit per Mariona Ferrandiz i Pol Cirera