L’augment de les temperatures i de la freqüència de les onades de calor, juntament amb la manca d’espais verds accessibles per l’elevada densitat són alguns dels principals reptes als quals s’enfronten avui molts municipis mediterranis. En aquest context, durant el segon semestre de 2025 es va desenvolupar a Calella l’estudi per a la creació i millora d’espais de confort bioclimàtic, una eina estratègica per adaptar la ciutat al canvi climàtic i millorar el benestar de la ciutadania. Aquest estudi forma part d’un encàrrec fet per l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, en el marc del suport tècnic derivat de la convocatòria del Catàleg 2025 del Pla de cooperació Xarxa de Governs Locals 2024-2027.

L’estudi parteix d’una mirada integral: repensar els espais d’estada a l’aire lliure no només com a zones verdes, sinó com a refugis climàtics quotidians, connectats entre ells i distribuïts de manera equitativa pel conjunt del municipi. Amb aquesta base, el projecte es va orientar a identificar els espais existents, avaluar-ne l’estat actual i proposar una xarxa urbana coherent d’espais de confort.

L’equip de Replantegem encarregat del projecte va estar format pel Pau Avellaneda (geògraf), la Mariona Ferrandiz (biòloga) i l’Oriol Serra (urbanista); també hi va col·laborar la Manoela Guerrante (arquitecta).

Què entenem per espais de confort bioclimàtic?

Els espais o entorns de confort bioclimàtic són àrees urbanes pensades per oferir condicions més agradables durant els mesos d’estiu i afavorir el contacte amb la natura. Incorporen criteris de disseny bioclimàtic i Solucions Basades en la Natura, com ara presència de vegetació que generi ombra o sòls permeables que refresquin l’ambient.

A més, aquests espais compleixen una doble funció. D’una banda, climàtica: actuen com a refugis naturals davant la calor extrema. De l’altra, social: creen entorns agradables per trobar-se, descansar i fer vida comunitària.

Imatge generada amb IA que exemplifica el concepte d’espai de confort bioclimàtic.

Identificació i avaluació dels espais

El primer pas va ser fer un treball exhaustiu de diagnosi urbana. En total es van identificar 51 espais susceptibles de formar part de la xarxa: 

• 29 espais públics existents.
• 6 espais amb potencial de transformació.
• 16 carrers i avingudes que podrien actuar com a eixos connectors entre aquests punts verds.

Tots aquests espais es van analitzar mitjançant un índex de confort bioclimàtic, una eina elaborada per Replantegem que permet valorar tant la seva capacitat de refrescar l’ambient i proporcionar accés a natura com la seva qualitat com a lloc d’estada i convivència. L’índex combina, per tant, criteris climàtics i socials, oferint una visió completa del paper que pot jugar cada espai dins la ciutat.

Definició d’una Xarxa Bàsica d’Espais de Confort Bioclimàtic (XBECB)

A partir de l’avaluació, es va definir una primera xarxa d’espais de confort a escala municipal. L’estudi mostra que:

• 16 espais ja compleixen actualment les condicions adequades per formar part de la xarxa.
• Cal adequar 6 espais addicionals amb millores específiques per assolir els objectius.

Aquest objectiu es concreta en la coneguda regla dels 300 metres: garantir que qualsevol persona tingui un espai verd o de confort bioclimàtic a una distància caminable des de casa seva. A Calella, per la seva extensió reduïda i alta densitat de població, la distància es redueix a 150 m. Una mesura clau per assegurar una distribució justa i equitativa d’aquests refugis urbans.

Xarxa bàsica d’entorns de confort bioclimàtic amb la seva cobertura territorial de 150 m.

Estratègies de millora per als espais deficients

Per als espais que encara no assoleixen els nivells desitjables de confort, l’estudi proposa un conjunt d’estratègies de millora que combinen intervencions ambientals i socials.

Pel que fa a la millora bioclimàtica, s’hi inclouen actuacions com:

• Més arbrat i vegetació autòctona.
• Paviments naturalitzats i menys superfícies calorífiques.
• Incorporació d’aigua i drenatge sostenible.
• Aplicació de Solucions Basades en la Natura.

En paral·lel, es plantegen mesures orientades a la millora social dels espais centrades en:

• Accessibilitat i bona connexió urbana.
• Mobiliari confortable i espais versàtils.
• Seguretat, qualitat paisatgística i confort sensorial.
• Participació ciutadana en el disseny i manteniment.

La combinació d’aquestes dues dimensions és clau perquè els espais no només siguin més frescos, sinó també més vius i realment utilitzats per la ciutadania.

Cap a una Calella més resilient i habitable

L’estudi d’espais de confort bioclimàtic de Calella posa de manifest la importància de planificar la ciutat amb criteris climàtics i socials alhora. Construir una xarxa d’espais verds connectats, propers i ben dissenyats és una aposta clara per una ciutat més resilient davant del canvi climàtic, però també més saludable i cohesionada.

Des de Replantegem, entenem aquest tipus de projectes com a oportunitats per transformar l’espai públic i situar el benestar de les persones i dels ecosistemes al centre de la planificació urbana. Calella fa un pas endavant en aquest camí, demostrant que la renaturalització i l’adaptació climàtica poden esdevenir eines estructurals per al futur dels municipis mediterranis.

Si vols impulsar un estudi similar al teu municipi, contacta’ns i t’ajudarem.

Text escrit per Mariona Ferrandiz i Pol Cirera