Zona d’estudi
El projecte Replantegem entorns escolars es realitza a Barcelona al llarg del 2021 i 2022, concretament als barris de Gràcia, Eixample i Ciutat Meridiana. S’ha escollit una escola de cada barri (escoles Patronat Domènech, Diputació, i Ferrer i Guàrdia, respectivament) com a punts centrals de l’estudi, i s’ha traçat una àrea al voltant de cadascuna d’elles agafant com a límit la distància que es pot recórrer en 15 minuts a peu en qualsevol direcció partint de l’escola. Les tres àrees resultants són les que hem analitzat aquest estiu 2021 l’equip del Replantegem juntament amb el Jordi Noya, estudiant de Biologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Dani Rodríguez, estudiant de Biologia de la UAB. Tots dos han estat realitzant les seves pràctiques d’empresa amb el projecte Replantegem entorns escolars i han participat del treball de camp i cartografia.
Mètode d’estudi dels entorns escolars
Per realitzar l’anàlisi de les tres àrees d’estudi, prèviament s’han diferenciat dos grans grups d’espais:
- Contenidors urbans: són espais que tenen com a funció que les persones o altres espècies hi facin estada durant un determinat període de temps. Per facilitar-ne l’estudi, s’ha diferenciat entre contenidors verds, que fa referència als espais d’estada que contenen vegetació i serveixen com a refugi de natura i biodiversitat, i contenidors de vida quotidiana, que són espais d’estada per a la realització d’activitats quotidianes de les persones.
- Connectors urbans: són habitualment espais de pas, tot i que també poden ser espais d’estada, i uneixen diferents punts que poden ser contenidors urbans o altres espais (habitatges, botigues, etc.). Dins dels connectors urbans també s’ha realitzat una diferenciació entre connectors verds i connectors de vida quotidiana, segons la seva funció.
Per a l’anàlisi dels contenidors urbans, tant els contenidors verds com els de vida quotidiana, s’ha realitzat treball de camp a les tres àrees d’estudi durant l’estiu del 2021, i per a cada contenidor s’han estudiat una sèrie de factors clau per al correcte funcionament del propi connector. Aquests factors, en el cas dels contenidors verds, són:
- Percentatge de cobertura arbòria, arbustiva i herbàcia
- Presència de flors
- Presència d’elements d’interès per a la fauna (basses d’aigua, caixes niu, etc.)
- Percentatge de sòl nu
- Freqüentació de persones i vehicles
En el cas dels contenidors de vida quotidiana, els principals factors clau analitzats són:
- Presència i disposició de bancs o taules de pícnic,
de fanals i de papereres - Presència d’espais d’ombra i de vegetació
- Presència d’elements per jugar
- Presència d’aigua (fonts o basses)
- Freqüentació de persones i de vehicles
- Accessibilitat dels espais
- Presència de bars o comerços
Per altra banda, altres variables dels contenidors i els connectors s’han analitzat mitjançant dades ja existents de diferents fonts (ICGC, OpenData de Barcelona, etc.) i noves dades obtingudes amb cartografia digital, utilitzant el programa QGIS. Amb aquesta anàlisi s’ha obtingut molta informació sobre els diferents connectors, com la seva amplada, nombre de carrils, la presència de vegetació, la riquesa de la vegetació, etc.
Quan ja es tingui tota la informació necessària recollida, el següent pas a realitzar pels membres del projecte és la creació d’un mapa interactiu en el qual es podrà veure quina puntuació ha obtingut cada espai en funció de la presència dels diferents factors analitzats. A més, es faran propostes de millores a l’Ajuntament de Barcelona i es redactarà algun article científic.
