L’any 2021 es va elaborar el Pla de Gestió de la Biodiversitat del Parc Catalunya a Sabadell. El va desenvolupar l’ADENC amb col·laboració de Replantegem. En el Pla es proposaven diverses estratègies per millorar la biodiversitat i usos del Parc. Des de llavors, l’Ajuntament de Sabadell, qui va fer l’encàrrec, ha estat materialitzant les accions proposades.
Per què feia falta un pla de gestió al Parc Catalunya?
Els Plans de Biodiversitat ofereixen mecanismes de gestió dels espais verds per millorar i conservar la seva biodiversitat. El Parc Catalunya, en ser la zona verda més gran de Sabadell, ofereix diversos serveis socials i ecològics. Per això, requereix una bona gestió. Així, se’n va desenvolupar un Pla de Gestió de la Biodiversitat per conservar la biodiversitat i fer-ne un ús sostenible.
Estructura del Pla de Gestió
Primer, es van analitzar la vida quotidiana i biodiversitat del Parc i es van recollir actuacions i metodologies de seguiment. Després, es van fer propostes de comunicació i sensibilització dirigides als usuaris. Finalment, es van proposar objectius i actuacions de millora i seguiment.
Quina va ser la feina de Replantegem?
Els serveis socials i ambientals que proporciona el Parc de vegades poden entrar en conflicte amb la conservació de la biodiversitat, i per això cal assolir un bon equilibri entre els dos. Per això, l’equip de Replantegem va treballar en la recollida de dades sobre els usos, estat i freqüentació del parc. El seu objectiu era analitzar quines zones eren més i menys utilitzades per conservar-les i enriquir-les.
Quina va ser la metodologia aplicada?
L’anàlisi de la vida quotidiana del parc es va separar en tres fases. Primer, es va fer una anàlisi quantitativa: s’observaven paràmetres objectius, les capacitats físiques i atributs de l’entorn i les dinàmiques d’ús. Després es va fer una anàlisi perceptiva en què s’estudiaven paràmetres subjectius i es recollien les sensacions de les usuàries. Finalment, es va fer un encreuament de dades i es van extreure conclusions que es van contrastar amb les participants.
Quins van ser els resultats obtinguts?
El Parc Catalunya està altament dividit. L’avinguda d’Andreu Nin causa una divisió est-oest. Això provoca que la zona est tingui una major activitat ciutadana, mentre que la part oest té una utilització més local. L’eix estructurant que travessa el parc d’est a oest causa una la divisió longitudinal. Això causa una concentració d’activitat a la part sud, especialment al voltant del camí, mentre que la part nord queda més aïllada.
Quines potencialitats es van detectar?
A partir dels resultats i conclusions, es va fer un plànol proposant les zones on caldria fomentar l’activitat ciutadana i en quines valdria més conservar la biodiversitat.
A les zones de color taronja es considera que cal potenciar o consolidar l’activitat ciutadana. Aquestes són àrees ben connectades, amb un ús consolidat i que ofereixen diverses ofertes (bars, amfiteatre, parc de patinatge, etc.).
Les zones de color groc es poden usar per a la coexistència entre ciutadania i la biodiversitat. Aquestes àrees tenen una bona massa arbrada que pot generar espais d’ombra i acollir la fauna.
Les zones verdes són les que es poden destinar a la conservació i millora de la biodiversitat. Aquestes zones estan poc freqüentades, tenen una topografia difícil o presenten un alt valor natural.
Es busca, així, consolidar la zona sud per a la vida quotidiana i la part nord per a la natura, amb zones d’unió híbrides.
Si vols que t’ajudem a analitzar la compatibilitat entre la biodiversitat i la vida quotidiana de la ciutadania, així com a crear un pla personalitzat per al teu espai verd, no dubtis a contactar amb nosaltres. Estarem encantats d’assessorar-te per aconseguir un equilibri sostenible que beneficiï tant la natura com la comunitat.
Text escrit per Mariona Ferrandiz i Anna Mª Morales
