Qui som
Per resoldre els reptes actuals de la ciència i la societat, sovint cal que equips de persones investigadores de diferents procedències treballin juntes. Som un equip multidisciplinar format per cinc persones i un gran ventall de col·laboradores que aporten perspectives, coneixement i energia directa als nostres projectes. Les nostres experteses són en urbanisme, espai públic, antropologia, biologia de la conservació, fauna, flora, art urbà, qualitat de l’aire, participació, educació ambiental, docència, recerca, infància, adolescència i comunicació.
Posem èmfasi en millorar la salut de la ciutadania a través de promoure canvis en la mobilitat per fer-la més inclusiva i disminuir la contaminació, afavorir la biodiversitat urbana i lluitar contra l’emergència climàtica. L’originalitat del nostre equip recau en abordar aquest repte des de la doble vessant, urbanística i biològica, i també entenent que el procés tindrà èxit si és participatiu i, per tant, si el disseny de la ciutat es fa atenent els criteris de la ciutadania.
Equip
Les nostres col·laboradores
El CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) és un centre públic de recerca dedicat a l‘ecologia terrestre, l’anàlisi territorial i el canvi global, que persegueix l’excel·lència en la producció i difusió del coneixement, a més de la innovació, el desenvolupament i la transferència de metodologies.
L’ADENC és una associació ecologista i naturalista que té com a objectiu defensar i estudiar la natura. L’ADENC aposta per fomentar els valors de respecte per la natura entre el més joves i ho fa de manera activa, organitzant tallers de caràcter naturalista i de sensibilització adaptats a la pedagogia escolar.
La M. Eulàlia Parés (Barcelona, 1980) és llicenciada en Matemàtiques i post-grau en Meteorologia i Climatologia per la Universitat de Barcelona. És doctora en Ciència i Tecnologia Aeroespacial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Un dels objectius de l’Eulàlia és contribuir a l’adopció del mètode geodèsic per a l’observació i la representació de la qualitat de l’aire a les ciutats. L’Eulàlia és una apassionada de la natura i de la gent i li encanta treballar en projectes que ens ajudin a millorar el nostre entorn i el nostre benestar.
La Yeon Sue Park és antropòloga independent i artista basada en la investigació. Està particularment interessada en el context urbà i la sostenibilitat ambiental de la vida quotidiana. Realitza tallers de caminades conscients per la ciutat com un acte de compromís social i solidari oferint una mirada i una observació antropològica.
L’Alfred Figueras, la Marta Contreras, l’Arnau Macià, l’Alessandra Bateman i l’Oriol Garcia formen l’equip xarxes socials del Replantegem des de Copenhagen. L’Alfred és biòleg ambiental especialitzat en gestió del medi natural i interessat en biodiversitat urbana i solucions basades en la natura. L’Oriol és biòleg ambiental especialitzat en gestió del medi natural i interessat en urbanisme i participació ciutadana. L’Arnau és biòleg ambiental especialitzat en canvi climàtic, està interessat en educació ambiental i divulga ciència a través del compte d’instagram @divulclima. L’Alessandra és biòloga i s’està especialitzant en ecologia del comportament. La Marta és biòloga i està especialitzada en ecologia evolutiva
Com va néixer Replantegem?
La Laia, el Marc i la Mariona som amics des de l’Institut. Tot i que dos volíem estudiar arquitectura i una biologia vam fer el treball de recerca plegats per reivindicar la importància biològica i social del Torrent de Colobrers, un indret de Sabadell on s’hi volia construir un zoo a través de la creació d’Escola de Natura. Vam unir ja arquitectura i biologia.
Fa uns anys, la Laia i el Marc vam formar Urbanins, un col·lectiu format per urbanistes que treballa la relació dels infants i adolescents amb la ciutat i el territori. Més tard, parlant amb la Mariona de la nostra ciutat, Sabadell, vam decidir que volíem aportar els nostres coneixements per replantejar la ciutat. Parlant de les zones verdes, que urbanísticament són espais lliures d’edificació amb vocació pública, ens vam adonar que, tot i anomenar-les verdes (en terme urbanístic), no són garantia de presència de vegetació; en funció de com s’urbanitzen poden ser totalment grises. De fet, les zones verdes amb paviment (grises) s’han utilitzat com a pràctica habitual per desnaturalitzar l’espai públic suposant erròniament que això implicaria una menor despesa a nivell de manteniment i conservació.
Així doncs, ens vam adonar que professionals de l’àmbit de l’urbanisme i la biologia no concebíem el mateix quan parlàvem d’espais verds! Mentre que en urbanisme un espai verd és un espai no urbanitzable pensat per les persones i que pot estar completament desproveït de fauna i flora (tot i que sovint contenen com a mínim arbres); en biologia els espais verds haurien de ser espais amb algun grau de naturalització, és a dir, amb diversitat d’espècies amb funcions diferents a l’ecosistema (arbres, arbusts, herbes, animals…) majoritàriament pròpies de la regió, amb paviments drenants, fonts d’aliment (insectes, aigua…) i refugi per animals. Veure aquest vídeo ens va acabar de motivar.
Mentre anàvem engegant motors d’aquest nou projecte es va sumar la Cristina que en aquell moment encara estudiada biologia ambiental. La Cristina va realitzar el seu treball final de carrera partint de les idees d’aquell projecte que amb la Laia, el Marc i la Mariona havíem batejat com replantegem. Aquest treball ens va permetre donar l’impuls que necessitàvem per tirar endavant amb aquesta idea! L’últim d’aterrar al projecte va ser l’Uri, urbanista i artista que treballava amb el Marc i la Laia amb Urbanins. Interessat en fomentar accions i estratègies urbanístiques per implementar, fomentar i enfortir la matriu socioambientals de les ciutats, és l’encarregat d’incorporar la vessant divulgativa amb dinàmiques d’aprenentatge i participació que permeten formar a la ciutadania per empoderar-la i implicar-la en aquest canvi cap a espais més verds i inclusius.
La Laia, el Marc i la Mariona som amics des de l’Institut. Tot i que dos volíem estudiar arquitectura i una biologia vam fer el treball de recerca plegats per reivindicr la importància biològica i social del Torrent de Colobrers, un indret de Sabadell on s’hi volia construir un zoo a través de la creació d’Escola de Natura. Vam unir ja arquitectura i biologia.
Fa uns anys, la Laia i el Marc vam formar Urbanins, un col·lectiu format per urbanistes que treballa la relació dels infants i adolescents amb la ciutat i el territori. Més tard, parlant amb la Mariona de la nostra ciutat, Sabadell, vam decidir que volíem aportar els nostres coneixements per replantejar la ciutat. Parlant de les zones verdes, que urbanísticament són espais lliures d’edificació amb vocació pública, ens vam adonar que, tot i anomenar-les verdes (en terme urbanístic), no són garantia de presència de vegetació; en funció de com s’urbanitzen poden ser totalment grises. De fet, les zones verdes amb paviment (grises) s’han utilitzat com a pràctica habitual per desnaturalitzar l’espai públic suposant erròniament que això implicaria una menor despesa a nivell de manteniment i conservació.
Així doncs, ens vam adonar que professionals de l’àmbit de l’urbanisme i la biologia no concebíem el mateix quan parlàvem d’espais verds! Mentre que en urbanisme un espai verd és un espai no urbanitzable pensat per les persones i que pot estar completament desproveït de fauna i flora (tot i que sovint contenen com a mínim arbres); en biologia els espais verds haurien de ser espais amb algun grau de naturalització, és a dir, amb diversitat d’espècies amb funcions diferents a l’ecosistema (arbres, arbusts, herbes, animals…) majoritàriament pròpies de la regió, amb paviments drenants, fonts d’aliment (insectes, aigua…) i refugi per animals. Veure aquest vídeo ens va acabar de motivar.
Mentre anàvem engegant motors d’aquest nou projecte es va sumar la Cristina que en aquell moment encara estudiada biologia ambiental. La Cristina va realitzar el seu treball final de carrera partint de les idees d’aquell projecte que amb la Laia, el Marc i la Mariona havíem batejat com replantegem. Aquest treball ens va permetre donar l’impuls que necessitàvem per tirar endavant amb aquesta idea! L’últim d’aterrar al projecte va ser l’Uri, urbanista i artista que treballava amb el Marc i la Laia amb Urbanins. Interessat en fomentar accions i estratègies urbanístiques per implementar, fomentar i enfortir la matriu socioambientals de les ciutats, és l’encarregat d’incorporar la vessant divulgativa amb dinàmiques d’aprenentatge i participació que permeten formar a la ciutadania per empoderar-la i implicar-la en aquest canvi cap a espais més verds i inclusius.